Ànima de gos és el relat moral d'un assassí en
sèrie de dones, contada pel seu gos. El punt de
vista de l'animal proporciona al lector una
perspectiva tan fascinant com esfereïdora, que
li permet de contemplar la deriva i el desarrelament
d'una existència absurda -la de l'assassí-
i la d'unes vides vulgars, diminutes, gairebé
irrisòries -la de les seves víctimes-, que tanmateix,
en un moment o altre, es drecen per
reclamar la seva dignitat. La mateixa dignitat,
com a mínim, que mereix o hauria de merèixer
un animal, ni que sigui la mascota d'un
assassí.
Escrit amb una prosa tensa, rica i delicada,
aquesta novel·la breu és una nova i imprescindible
demostració de la mestria narrativa
d'Antònia Vicens.
Antònia Vicens
(Santanyí, 1941) Novel·lista. Va donar-se a conèixer literàriament el 1967 en guanyar el premi
Sant Jordi amb la seva primera novel·la 39º a l'ombra. Ja hi apuntava alguns dels temes que han
marcat la seva obra: la preocupació per la transformació de la seva terra a causa del turisme massiu,
l'explotació del territori amb la consegüent pèrdua d'identitat, la condició de la dona i la lluita
dels socialment desnonats per aconseguir la felicitat. D'entre les seves novel·les destaquen La
festa de tots els morts (1974), La Santa (1980), Quilòmetres de tul per a un petit cadàver (1981),
Gelat de maduixa (1984), Terra seca (1987), Febre alta (1998), Lluny del tren (2002) o Ungles perfectes
(2007). Va rebre la Creu de Sant Jordi l'any 1999 i el premi Ramon Llull al conjunt de la
seva obra el 2004. El 2009 va publicar Lovely, el seu primer poemari.
