La figura magnètica de Gabriel Ferrater va eclipsar el seu germà —que va viure molts anysa Cuba i al Canadà—, el crític literari, traductor i poeta Joan Ferraté, de qui aquest any s’hacommemorat el 15è aniversari de la mort (amb el lliurament de la seva biblioteca personal ala UdG). D’entre la seva obra, hi ha un text que ha aixecat força polseguera tot i ser inèdit; estracta dels seus diaris íntims, que va deixar preparats amb el títol Del desig. Escrits entre elsanys 60 i 70, aquests diaris —breus, de maduresa— tracten del desig eròtic homosexual i dela relació que Ferraté va mantenir mentre vivia al Canadà amb el jove Daniel. Són uns diarisd’un altíssim nivell literari i intel·lectual, d’una introspecció depurada. L’obra pòstuma d’unintel·lectual europeu del segle XX.
