Escrit el 1933, Elogi de l'ombra s'ha convertit en un clàssic indiscutible per la subtilitat amb què Junichir? Tanizaki comprèn i explica l'estètica japonesa, plasmada en temples, cases i objectes, en el teatre i els vestits. Aquesta reflexió porta Tanizaki a l'arrel mateixa de l'estètica oriental, clarament oposada a l'occidental. Els eixos que vertebren els ideals de bellesa a Occident han estat la llum, la netedat, les línies rectes i l'harmonia. D'acord amb Tanizaki, els ideals japonesos tendeixen, en canvi, a buscar la força suggeridora de l'ombra i l'asimetria, el contrast i el buit. Sota l'influx de la filosofia zen, la penombra -el canviant joc de les ombres sobre els objectes- ens acosta a l'essència més profunda de les coses i a una manera radicalment diferent d'entendre la vida i l'art. Un assaig poètic i enlluernador sobre la bellesa, sobre la força enigmàtica de les ombres.
