Què és un fantasma?, es pregunta -i ens pregunta- Rosa Maria Colom al començament de La mort de l'escriptor, abans d'endinsar-nos, a través dels relats que componen el llibre, en un intens ball de fantasmes i misteris on els personatges s'enfronten amb els enigmes d'un passat més o menys inexplicable i no sempre resolt, sota la mirada lírica i tanmateix transgressora amb què l'autora els ha volgut bastir.
Escrits amb una prosa rica i sempre elegant, i recorreguts de cap a cap per la ironia i per una tènue melangia, les històries de La mort de l'escriptor ens aboquen a una fantasmagoria fascinant, que parteix de la mort per parlar-nos de la literatura i, per tant, de la vida.
«Sap que repetint-les no n'hi ha prou; que les idees s'evaporen corn l'alcohol. Un instant i es dilueixen. Que si no se les atrapa al vol, fugen cap a un altre escriptor més empíric i experimentat. [...] Que per retenir-les cal lligar-les, corn es lliguen les llonganisses. I que no hi ha manera millor de lligar les idees que les paraules. La idea, un cop escrita, ja és eterna.»
Rosa Maria Colom i Bernat
va néixer a Sóller. Va acabar magisteri i un seguit de casualitats l'abocaren al món de l'escriptura, sobretot de la narrativa per a joves. De la seva obra destaquen: El Mandarí i jo (1991), Mans de lluna (1993), La màgia de Mercúria (1994), Ales de papallona (1994), Ulls de fum (1995), La Salrana (1995), La dama blanca (1996), La rondalla del tramvia (1997), El bosc de l'avi (1999), L'escola secreta de madame Dudú (2002), L'acordionista al fons del llac (2002), La perversa Caputxeta (2005), La contadora de rondalles (2007), Divendres 13 (2007), Creus en els fantasmes? (2008). Ha rebut diversos premis entre d'altres el Lola Anglada, 25 d'abril, Empar de Lanuza i dues vegades el Guillem Cifre de Colonya. Tres de les seves obres han estat traduïdes al castellà.
